diumenge, 18 d’octubre del 2015

Jornada memorable a l'Hostal Sport

No voldríem passar per exagerats, però és així, ahir al vespre vam gaudir d'un tast de vins memorable. En paraules textuals del director de l'Incavi, Jordi Bort: "Si això passa a França, un acte com el d'avui surt a tots els diaris i revistes".
Des de que el 2002, la Generalitat de Catalunya va establir els "Vins de finca" fins ara, només 5 cellers han aconseguit obtenir aquesta qualificació per algun dels seus vins.
Aquests cellers són:
Celler Vall Llach, DOQ Priorat
Clos Mogador, DOQ Priorat
Heretat Oller del Mas, DO Pla de Bages
Jean León, DO Penedès
Vinyes Domènech, DO Montsant.
Doncs bé, el que es va fer dissabte al Sport, va ser un tast d'un Vi de finca de cadascun d'aquests cellers. Però a més, cadascun d'aquests vins va ser presentat pel seu elaborador. Mai abans s'havia fet. Si bé és cert que Heretat Mas Oller va aconseguir el qualificatiu de vi de finca, pel seu vi Arnau Oller, deu dies abans del tast, tampoc s'havia fet abans amb els altres quatre.
Va presentar el tast, Jordi Bort, que es va qualificar a sí mateix com a teloner de l'acte... bé, la Tina Turner va ser telonera dels Stones.
Després, un a un els elaboradors van anar presentant els seus vins. La primera va ser Mireia Torres, que ens va presentar el Jean León Vinya Gigi Chardonay.
Acte seguit, Frank Margenat ens va parlar del seu projecte i del vi Arnau Oller.
El va seguir Joan Ignasi Domènech, amb qui vam tastar el Teixar, un vi de garnatxa peluda.
El quart va ser l'Albert Costa, del celler Vall Llach, amb qui vam probar el Mas de la Rosa.
And last, but not least, com diuen per allà dalt, va sortir René Barbier a explicar-nos i donar-nos a provar el Clos Mogador.
No hem fet cap comentari dels vins. No cal. No es tracta d'omplir una pàgina d'elogis, ni molt menys de fer comparacions. Tampoc cal dir, que el Saló Montsant era ple de gom a gom i que feia dies que no quedaven places. Els assistents a l'acte ens vam sentir uns privilegiats. Teníem motius i l'acte no va defraudar.
Tampoc ens desfarem en elogis amb la Marta Domènech i el seu equip. Ja no en tenim més, mentre ells (o elles en aquest cas), segueixen apujant el llistó. La cintura demostrada en canviar el programa i aconseguir la presència de Frank Margenat, ja diu molt. (Ja que hem anomenat la Tina Turner, deixeu-me fer-los-hi un: You're simply the best)
Què? Hem exagerat amb el títol?